Ironia i humor negre són dues de les característiques principals de les lletres de Nico Roig. Després de diversos projectes i col·laborar amb molts grups, aquest cantautor decideix iniciar el seu projecte personal amb un primer disc titulat Tonada del genoma humà (Amniòtic Records, 2011).
Nico Roig va arribar a l'Ateneu d'Arenys de Mar aquest divendres 14 per a presentar davant d'una cinquantena de persones aquest disc. Tot i que el nom de Nico Roig no és, de moment, un dels més coneguts del panorama musical català actual, el fet de tenir al darrere un segell discogràfic com Amniòtic Records i un productor com Pau Vallvé ha ajudat al músic a fer-se, a poc a poc, amb un reconeixement important.
Des de l'inici del concert, Nico Roig va saber fer-se amb la simpatia de tot el públic, tot explicant les anècdotes i vivències que l'havien portat a escriure les lletres de les cançons com si ho estigués fent amb els amics. La connexió amb el públic va fer que el concert anés de menys a més, amb una tònica in crescendo que va acabar amb el públic demanant més cançons i Nico Roig acceptant la demanda del públic i sorprenent amb una cançó completament diferent d'un dels seus projectes paral·lels, S'acobla.
Nico va saber alternar de manera òptima les cançons més lentes amb aquelles amb una tonada més "moguda". Cal destacar la sonoritat que alguna d'elles presenta en directe, i l'habilitat mostrada pel cantautor amb la guitarra, tot dotant les cançons d'una gran potència sonora. Totes les cançons però, van brillar per la forma de ser explicades. Íntimes, personals, sinceres i directes. Així són les cançons de Nico Roig i així ho és ell. Un gran descobriment per a seguir de prop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada