Amb el títol de l'entrada ja ho diem tot, no cal afegir res més. Aquesta cançó és poesia pura. Té una bellesa impossible d'explicar amb paraules. Per això creiem que el millor que podem fer és deixar-vos amb el vídeo i que el gaudiu...atenció, per això, al violoncel que sona a partir del minut 1.29. I quedeu-vos amb el nom d'Èric Vinaixa i La famosa gemma de Galveston...properament més al nostre bloc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada